Skip to content

XERRADA SOBRE TREBALL

02/06/2011

Idees de la xerrada i el debat sobre treball del dia 02/06/2011:

– Col·lectius més afectats per la manca de treball: joves, gent gran que es queda sense feina, immigrants, etc. Ara mateix trobar feina no depèn tant de tenir estudis o no, sinó que hi ha molts altres factors que es consideren a l’hora de contractar a una persona per una feina.

– Ens hem plantejat quins llocs de treball tenim realment? Existeixen diferències en les condicions entre diferents llocs de treball sense raons massa comprensibles, lògiques o ètiques. Hi ha feines molt mal pagades que potser requereixen un treball físic o de coneixements molt més importants que d’altres que estan més ben pagades sense motiu aparent.

– No existeix una lògica concreta en la mesura dels sous.

– Les condicions laborals mínimes marcades pel govern són patètiques.

– La figura dels sindicats només pot representar a la gent que té una feina amb un contracte laboral estable i no aquelles persones amb treballs temporals. Qui els representa? Avui dia, la figura dels sindicats ha quedat obsoleta davant les noves necessitats socials pel que fa a la reivindicació dels drets dels treballadors.

– El capitalisme ha aconseguit desregularitzar moltes feines. En molts sectors (alguns d’ells molt importants per la societat) els sous són molt baixos, i les condicions molt dures. La por de la gent a quedar-se sense feina ha fet empitjorar les condicions laborals, permetent als empresaris jugar amb les vides i les famílies dels seus treballadors. En aquest sentit hem de ser valents i anar tots units.

– La llei permet pràctiques abusives en matèria laboral, i moltes d’aquestes pràctiques afecten a gent que ni tan sols pot votar. Un exemple són les condicions dels treballadors de la indústria càrnia; si és una feina dura, perquè no pot estar ben pagada encara que la facin immigrants? La duresa de la feina s’ha de mesurar d’alguna manera.

– Com ens podem estar plantejant allargar l’edat de jubilació amb unes taxes d’atur tan elevades? Molt millor el repartiment del treball a partir de la reducció de la jornada laboral, tothom ha de fer un esforç perquè globalment puguem estar una mica millor.

– Algunes persones amb condicions de treball molt dures treballen fins als 67 anys, quan la banca està fent prejubilacions amb poc més de 50 anys. Curiosament, coincideix que els que han provocat la crisi es prejubilen i els que la pateixen han d’allargar l’edat de jubilació als 67 anys.

– No es poden permetre EROs en empreses grans que declaren legalment beneficis extraordinaris. Aquest punt no està regulat per llei i ens suposa un cost a tots.

– S’ha de recuperar la idea d’empresa com a eina organitzativa per dotar de productes i serveis a la societat, encara que alguns en surtin una mica més beneficiats que altres (tot i que s’han de reduir al màxim les diferències entre empresaris i treballadors). Avui dia, el capitalisme contempla únicament el benefici com a font d’èxit de l’empresa, i la llei no contempla que aquesta pugui o hagi de tenir una funció social o ètica.

– Per què només es veuen com els triomfadors aquells que obtenen més beneficis?

Idees recollides al debat posterior:

– Si únicament veiem els diners com a únic objectiu sense tenir en compte el valor social de les coses estem en un sistema que és com un peix que es mossega la cua, ja que el mateix funcionament del sistema genera pobresa i desigualtats socials.

– La majoria d’accionistes som nosaltres mateixos en el sentit que el que compta realment són les nostres accions concretes, ja que la societat està formada de tots nosaltres. Desenvolupem una consciència i una responsabilitat social pròpia i a nivell individual per tenir unes repercussions a nivell social. Moltes vegades és difícil o no volem fer aquesta reflexió, ja que ens pot treure comoditats, privilegis, o fins i tot, si escoltéssim aquesta veu potser hauríem de canviar de feina, i això no ens interessa. Tot i així, podem començar per accions més petites. No donem la culpa d’entrada als governs i bancs i comencem el canvi per transformar-nos a nosaltres mateixos. Com es pot concebre que algú compri un pis esperant que pugi de preu mentre el seu fill és mil·leurista? Això no és precisament el que més els convé.

– Si volem canviar el món financer, hem de començar per gestionar bé els nostres propis diners (banca ètica, consum responsable, etc.).

– El canvi passa per adonar-nos realment de les nostres prioritats. Què volem realment: viure tranquils i feliços o tenir diners?

– S’ha d’animar a la gent que si no hi ha feina (o les empreses no en donen perquè només pensen en els seus beneficis) aposti per l’autoocupació; és a dir, ser creatius, crear la seva pròpia feina: imaginació al poder!

– La internacionalització del mercat de treball no ha fet cap bé a la societat, ja que les empreses, negocis o comerços locals desapareixen perquè ara són a països subdesenvolupats. La feina es fa igual però creant pobresa. Conseqüència: aquí no hi ha feina. Conseqüència allà: no hi ha lleis reguladores i s’exploten els treballadors. Els sindicats no poden actuar a aquest nivell, perquè el fenomen els sobrepassa.

– Les polítiques dels governs no són pensades a llarg termini, ja que les legislatures són de 4 anys. En teoria hi ha gent especialista en economia que ha de vetllar pel poble. És realment el que estan fent?

– Hi hauria d’haver l’obligació de marcar o etiquetar l’origen dels productes, en quines condicions s’han elaborat, etc. Si sempre busquem el preu més barat de les coses i no mirem tots aquests aspectes, hi ha algú en una altra punta del planeta que està patint les conseqüències d’una mala compra. Estem generant pobresa i desigualtats.

– Ens hauríem de solidaritzar més els uns amb els altres i no criticar a la gent que es manifesta perquè un dia talla el metro i nosaltres no podem arribar a l’hora a la feina. Hauríem de tenir més empatia, posar-nos a la seva pell i pensar que estan reclamant pels seus drets; com els podem ajudar? Un dia ens hi podem trobar nosaltres. No podem criticar les coses sense ni tan sols informar-nos sobre elles.

– No podem esperar que unes bones condicions ens vinguin regalades, sinó que ens les hem de treballar i, si cal, lluitar.

– Hem de prendre consciència de totes les nostres accions i les seves possibles repercussions: què comprem, com parlem, amb qui ens recolzem, com ens manifestem… Si volem canviar el sistema comencem canviant el nostre propi sistema!

– La crisi econòmica no és més que el resultat d’una crisi de valors.

– Qualsevol idea de resposta l’hem de pensar globalment i ampliable arreu, no podem pensar únicament en els nostres interessos.

– Si es desenvolupen sistemes sostenibles (ex: energies renovables) des de les empreses, són només aquestes les que s’emporten el benefici i no pas la societat en general. Ex: si les subvencions destinades a l’energia eòlica es donessin directament a particulars per què poguessin tenir un molinet a casa, tothom en surt beneficiat i no només una empresa que guanya milions de beneficis i cobra l’energia al preu de qualsevol altra.

– Un creixement indefinit no pot funcionar arreu del món per igual i de manera sostenible. Cal apostar pel decreixement.

– Les cooperatives són una molt bona forma empresarial perquè permeten la participació directa de la classe obrera en les decisions empresarials.

– Ens hem de creure que som capaços d’autoorganitzar-nos per nosaltres mateixos sense que algú ho faci per nosaltres (polítics, bancs i grans empreses). A més, avui dia tenim la tecnologia per fer-ho. Estem perdent la capacitat de plantejar-nos la nostra pròpia organització social i construir el nostre model de societat.

– La maquinària en el procés productiu aporta un valor social? El sector primari no podria sobreviure sense les subvencions. S’ha de saber usar bé.

– No es poden permetre diferències tan abismals entre treballadors i empresaris.

– Qui genera els diners? Nosaltres. Per tant, hem de ser nosaltres, el poble, els que els gestionem.

Preguntes finals llençades a l’aire:

 

– Com s’ha de repartir la feina que hi ha?

– És moralment correcte que personatges ficats en política tinguin tres càrrecs cobrant 5000 euros al mes en cadascun d’ells?

– Quines alternatives hi ha a la recerca de capital?

– Quin altre sistema tenim de crear béns i serveis sense cercar el benefici immediat?

– L’economia social és una línia de sortida? Tapem forats o solucionem el problema de soca-rel?

– Com s’han d’establir els sous?

– Quina feina ha de ser més cara que una altra? Quins criteris s’han de valorar?

– Per què és tan cara la vida? Està relacionat amb el preu de l’habitatge? Qui l’ha fixat i qui l’ha regulat?

– Doble visió: la vida és cara o es cobra massa poc?

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: